Butlletí 5842-027

La Dona Impía de Zacaries

Zacaries 5
Jo, Zacaries, vaig mirar cap amunt i vaig veure un rotlle volador al cel. 2 I l'àngel que em mostrava aquestes coses va dir: "Què veus?" Vaig respondre: «Veig un rotllo volador; 34.3 peus de llarg i 5.5 peus de diàmetre". 3 Llavors va dir: «Aquesta és la maledicció que afectarà tota la terra d'Israel. Tot el que roba i tot el que jura falsament pel meu nom serà destruït per això. 4 I el faré sortir, diu YHWH T’zavaot. Aquest rotlle volador que veus, consumirà completament les fustes i les pedres de la casa del lladre, i el que jura falsament pel meu nom".

5 Llavors l'àngel va dir: "Mira amunt i mira què és aquest rotlle que vol". 6 I vaig respondre: "Què és?" I va dir: "Aquest és un contenidor que vola". Va dir: "A més, aquesta és la seva aparició a tota la terra". 7 Llavors vaig veure una massa de plom i una ofrena de foc, aixecant-la i fixada al recipient. 8 I va dir: "El foc que veus posat al recipient és una ofrena de foc dolenta". Després va assegurar l'ofrena de foc al recipient i va posar la massa de plom a l'obertura.

9 Llavors vaig aixecar la vista i vaig veure que del recipient sortien dos focs, i els focs van fer que el vent aixequés el recipient amb les seves ales de "cigonya", des de la terra cap al cel. 10 Llavors vaig preguntar a l'àngel: "On porten el recipient?" 11 I va dir: "Per establir-hi una base i establir-la a la terra de Xinar (que és l'Iraq actual)."

(Zacaries 6) Llavors em vaig girar i vaig veure quatre carros de guerra sortint d'entre dues muntanyes fetes per l'home. 2 Amb el primer carro de guerra hi havia cavalls vermells; amb el segon carro cavalls negres; 3 amb el tercer carro cavalls blancs; i amb el quart carro sal i pebre i cavalls de color fort. 4 Llavors vaig preguntar: "Què són aquests, senyor meu?" 5 I l'àngel respongué: «Aquests són els quatre esperits del cel, que surten de posar-se davant del senyor de tota la terra. 7 Volien ser alliberats per vagar per la terra, i l'àngel els va dir: "Vés i camina per la terra". Així ho van fer. 6 Els cavalls negres van anar al país del nord; i el blanc va anar darrere d'ells; i la sal i el pebre i els cavalls de colors forts van anar cap al país del sud". 8 Llavors em va cridar dient: "Mira, aquests que van cap al país del nord han calmat el meu esperit al país del nord".

Michael Rood explica aquest passatge de les escriptures amb un estil convincent.

"Quina és la situació de la dona que és tan dolenta que la posen en una cistella amb una tapa de plom?"

Històricament, sabem que molts dels "escrits" dels profetes van ser fets pels escribas del Sanedrí, els ancians governants d'Israel. No sabem del cert si el pastor Tekoan, Amos, sabia llegir o escriure. Però sabem que va rebre revelació i va pujar a Jerusalem i es va aparèixer davant els ancians amb la proclamació: "Això diu Jahveh". La seva revelació va ser escrita pels escribas del Temple. Quan les paraules d'Amos van passar, les seves paraules es van conservar com la Paraula de Jahveh. L'obertura del rotlle d'Amos diu:

Les paraules d'Amos, que era entre els pastors de Tecoa, que va veure sobre Israel... dos anys abans del terratrèmol.
Com sabem que Amós va pronunciar aquestes paraules dos anys abans del terratrèmol? Perquè es va registrar formalment als registres d'Israel després del terratrèmol. Potser Amós ha donat el terratrèmol que s'acosta com a senyal que les seves paraules eren de Jahvè, no ho sabem. No tot el que va dir Amos va ser escrit, només els detalls de la revelació. Un profeta es podria considerar un cas boig fins que la seva profecia es compleixi. Les paraules d'Isaïes van ser registrades amb precisió pels escribas del Sanedrí, però això no va explicar gaire en els seus temps. El món polític i religiós va odiar les seves paraules tan intensament que el van portar fora de les muralles de Jerusalem i van trencar el seu cos viu per la meitat amb una serra de llenyataire rovellada. Però quan les seves paraules van passar, tots van saber que hi havia un profeta entre ells. Les seves paraules encara es conserven avui dia.

Zacaries va dir coses contràries a la correcció política i religiosa i el van treure de la ciutat i li van aixafar el crani amb una roca enorme. Però quan el fum del judici de Déu es va aclarir, van saber que hi havia un profeta entre ells. Tenim les paraules d'homes que anomenem profetes perquè els escribes van escriure les seves paraules no desitjades i les van guardar amb seguretat fins que van ser confirmades o refutades per la realitat. Quan aquests homes van ser amenaçats de mort, es van negar a retractar-se. Les paraules del profeta per al seu dia i hora es van complir amb precisió, i la seva revelació de coses relatives als últims dies, és igual de segura.

Zacaries podria haver aparegut davant el Sanedrí diverses vegades amb una revelació del Totpoderós. Les seves paraules no estan registrades en una seqüència d'esdeveniments bloquejada pel temps. Pot haver-hi hagut anys entre les seves aparicions davant els ancians d'Israel. Però una cosa és certa; quan n'havien sentit prou, el van matar. Zacaries parla d'una gran guerra en els últims dies. Una guerra en la qual les nacions de la Terra començaran a tremolar sense control pels esdeveniments que estan a punt de transcórrer. Israel serà portat a la vora de la destrucció. Sembla que no hi ha esperança per a la salvació de la nació. Però a l'últim suspir de mort, el Totpoderós revelarà la seva mà des del cel i lluitarà per Israel. Totes les nacions del món sabran que Ell ha alliberat el seu poble de la destrucció i que el Senyor és l'Elohim d'Israel.

Abans que arribi aquest dia, hi haurà una progressió d'esdeveniments que portaran els jugadors al teatre de batalla. Zacaries va veure una visió, una revelació que no ha tingut un context històric fins just aquest any. Al capítol cinquè, vers un, a la versió autoritzada del rei Jaume d'Anglaterra de la traducció de l'hebreu

Escriptures que llegim:
Zac 5:1 Llavors em vaig girar, vaig aixecar els ulls i vaig mirar i vaig veure un rotlle que volava.

La paraula 'roll' prové de la paraula hebrea 'meguila' i és així. Una meguila és un rotlle singular, com ara la meguila d'Esther. És un volum petit i no requereix megillot' dos rotlles, que són necessaris per a un volum més gran, com la Torà. Tenim una llarga història de com és un rotllo. És un cilindre que és diverses vegades més llarg que el seu diàmetre. No té ni un glaçat de xocolata ni un farcit de salmó i formatge cremós, només és un cilindre que està fent una cosa molt inusual a la manera de pensar de Zacaries, 2,500 anys abans que s'inventessin els avions, està volant. Vegem com es desenvolupa la imatge.

2 I em va dir: "Què veus?" Veig un rotllo volador; la seva llargada és de vint colzades i l'amplada de deu colzades. KJV
La meva traducció:

2 I l'àngel que em mostrava aquestes coses va dir:
Què veus? Veig un rotllo volador al cel; la seva llargada és de vint colzades i l'amplada de deu colzades. KJV
La colzada utilitzada a la terra d'Israel durant l'època de Salomó és la mesura que es coneix habitualment com "la colzada reial egipcia", que és de 20.62 polzades britàniques. Les portes intactes de Guèzer i Bet-Horon mesuren la colzada perfecta de 20.62 polzades. Aquesta mesura es pot anomenar més adequadament "la colzada sagrat", ja que es va utilitzar a la construcció de la Gran Piràmide de Gizeh.
La longitud de 20 colzades d'aquesta meguila és el doble de les 10 d'amplada, cosa que faria que sembli més una llauna de sopa que un rotllo. Però si l'amplada de 10 colzades descriu la circumferència, com ara la circumferència de 12 colzades dels pilars de bronze del temple de Salomó, tenim les dimensions d'una meguila tradicional. Traduir aquestes dimensions a una mesura estàndard per als Estats Units:
Veig un rotllo volador; 34.3 peus de llarg i 5.5 peus de diàmetre.
He vist molts rotlles volants amb aquestes dimensions. Continuem...
3 Llavors em va dir: Aquesta és la maledicció que s'escampa sobre la faç de tota la terra. KJV
El terme "terra" sol prové de "eretz", que pot i sovint es refereix només a eretz Israel, la terra d'Israel. Només el context determina el seu ús, i de vegades el context és indecis. Ho vaig fer...
3 Llavors va dir: «Aquest rotlle volador és la maledicció que afectarà tota la terra d'Israel.
Aleshores l'àngel qualifica la raó de la seva existència...
Tot el que roba i tot el que jura falsament pel meu nom serà destruït per això.
4 I el faré sortir, diu YHWH T’zavaot.
Aquells que porten el nom del Sant d'Israel per a la seva pròpia glòria i agenda personal, els que diuen que parlen pel Totpoderós però només parlen els seus propis desitjos, juren falsament en el seu nom. Els que diuen: "El Senyor m'ho va dir..." i el Senyor mai els va dir res; aquests són els individus que seran destruïts per aquesta maledicció que afectarà almenys tota la terra d'Israel, i potser a escala mundial. . El profeta Jeremies parla de falsos profetes que roben les paraules de Déu "l'un a l'altre". Diuen que tenen una paraula del Senyor, però és la mateixa paraula que ha estat el fals profeta que encapçala la seva denominació. la boca durant els darrers 60 anys. Aquells que roben i juren falsament en el seu nom seran destruïts per aquest rotlle volador que afectarà tota la terra, i YHWH el farà sortir...
Aquest rotlle volador que veus, consumirà completament les fustes i les pedres de la casa del lladre, i el que jura falsament pel meu nom".
Això és un dolent meguilah! Alguna idea de quin tipus de pergamí volador podria tenir aquest tipus de capacitat destructiva en els nostres dies i temps?
5 Llavors l'àngel va dir: "Mira amunt i mira què és aquest rotlle que vol". 6 I vaig respondre: "Què és?" MIV
Això és un tresor. L'àngel ens donarà més detalls sobre aquest dispositiu destructiu.
I va dir: "Això és un efa que surt". A més, va dir: "Aquesta és la seva semblança per tota la terra". 7 I vet aquí que s'alçava un talent de plom, i aquesta és una dona asseguda al mig de l'efa. KJV
Aha! Aquí és on vam treure la imatge d'una dona en una cistella, d'una traducció a l'anglès d'ephah. Quan mesurem un efa de blat de moro al mercat, fem servir una cistella que contindrà una mesura d'efa de producte. Sabem com és un picot de pomes, ja sigui a la cistella de fusta antiga amb nanses de filferro o en un sac de paper blanc amb nanses de niló. Un picoteig, com un efa, és una mesura, és un recipient. Però aquest és un contenidor que vola! És un contenidor volador de 34.3 peus de llarg i 5.5 peus de diàmetre i destruirà tots aquells que estan fora de la voluntat de Déu a la terra d'Israel. L'àngel va dir, a més, que aquests aparells destructius semblen tots iguals, a tot arreu de la faç de la terra.
7 I vet aquí que s'alçava un talent de plom, i aquesta és una dona asseguda al mig de l'efa. 8 I va dir: Això és la maldat. I el va llançar al mig de l'efa; i va llançar el pes del plom sobre la seva boca. KJV

Aha! Aha! Aquí tens la dona que és tan dolenta que la van posar en una cistella amb una tapa de plom, i aquí tens la resposta.
Substituiré la paraula "dona" per la paraula "foc".
"D'acord, anem a esbrinar què diu en hebreu.
"És la paraula ‘aisha’.
"És una ofrena de foc!"

"Aisha - ofrena de foc" i "Isha - dona" són les mateixes consonants en hebreu: el context determina el significat. Els caraites de l'edat mitjana, que van desenvolupar el text masorètic, van utilitzar el punt vocal que interpretava aquesta paraula com a "dona" perquè tampoc no tenien ni idea del seu significat profètic. Una ofrena de foc en un contenidor volador que incinera edificis a tot Israel no tenia cap sentit fa mil anys, però tampoc una dona malvada amb una cistella amb tapa de plom! Durant més de 1,000 anys, totes les traduccions de les Escriptures Hebrees al planeta s'han derivat del mateix Karaite Masorah, amb el mateix punt sota l'Alef, un punt que no existia en el text original. D'aquest mateix text n'ha resultat cada traducció, en totes les llengües.

Durant segles, els homes s'havien seguit les traduccions dels altres i havien perdut completament el punt de la visió de Zacaries.
La Paraula encara surt de Sió.

7 Llavors vaig veure una massa de plom i una ofrena de foc, aixecant-la i fixada al recipient. 8 I va dir: "Aquest foc que veus posat al recipient, és una ofrena de foc dolenta". Després va assegurar l'ofrena de foc al recipient i va posar la massa de plom a l'obertura.
El contenidor on es col·loca aquesta massa de plom i ofrena de foc fa 34.3 peus de llarg i 5.5 peus de diàmetre. Vola. Consumirà completament les cases dels desobedients a la terra d'Israel, incloent-hi tota la fusta i les pedres. Aquesta ofrena de foc és dolenta i està envoltada de plom. Això, amics meus, és un míssil amb una ogiva nuclear a punt per atacar la terra d'Israel. Empassa amb força.

Les masses no crítiques d'urani U-235 o d'altres materials fisionables s'emboliquen en plom per protegir el personal amigable de la contaminació abans de la detonació. Quan l'ogiva s'activa, una explosió controlada impulsa les masses no crítiques juntes per assolir la massa crítica. Això crea el foc maligne que produeix un holocaust, una ofrena cremada de tot el que es troba al camí de la bola de foc. Moments més tard, el buit que queda de la bola de foc que surt aspira el fum i les deixalles de nou al buit, i un pilar de foc i fum s'eleva a l'estratosfera, enfosquint el sol, la lluna i les estrelles.
Ara la visió té sentit. El precursor de la propera guerra que es detalla al capítol 12, és el desenvolupament i el desplegament de míssils nuclears contra la terra d'Israel. La guerra termonuclear a la terra d'Israel es produirà

L'àngel dóna detalls específics a Zacaries perquè puguem saber les coses que han de passar en els darrers dies. I Internet permetrà que la traducció correcta de ‘aishaâ abasti el món en un moment de temps. Saber que Déu ha dit el final des del principi ens dóna una gran confiança que ell és l'amo del temps i de l'espai, i podem confiar en ell amb la vida dels nostres fills en els temps difícils que ens vinguin.
9 Llavors vaig aixecar la vista i vaig veure que del recipient sortien dos focs, i els focs van fer que el vent aixequés el recipient amb les seves ales de "cigonya", des de la terra cap al cel.

Zacaries va veure sortir dos focs del contenidor que va impulsar el míssil cap al cel. Un míssil nuclear de dues etapes és un ocell molt comú entre els arsenals nuclears del món. El míssil nuclear de l'Índia és un dispositiu de dues etapes (dos focs) que s'anomena "Agni", que en hindi significa "foc". El míssil que Zacaries estava mirant té unes ales curtes que s'assemblen a les d'una cigonya. Tots els míssils a la faç de la terra tenen la mateixa característica. Tornaré al vers 4 per un moment...

4 I el faré sortir, diu YHWH T’zavaot
(el Senyor dels exèrcits - KJV).

Científics jueus van crear cadascuna de les tres varietats d'ogives nuclears del planeta. De fet, va ser el llinatge de Levi qui va desenvolupar aquesta moderna tecnologia d'"oferta de foc". Com dic: "Si no teniu els levites a dalt a la muntanya del Temple fent sacrificis, s'introduiran en tota mena de coses estranyes". Faran una ofrena de foc, d'una manera o altra. Com diuen les Escriptures a Gènesi 49:5
Simeó i Leví són germans; instruments de crueltat es troben a les seves cases.
Finalment, Zacaries fa una pregunta a l'àngel que és absolutament crítica per a la nostra comprensió.
10 Llavors vaig preguntar a l'àngel: "On porten el recipient?" 11 I ell va dir:
"Per establir-li una base i establir-lo a la terra de Sinar".
La terra de Shinar és l'actual Iraq! La terra de Shinar és l'actual Iraq!!

Durant la dècada de 1980, els iraquians van construir una instal·lació de producció d'ogives nuclears. Israel sabia que l'Iraq atacaria a la primera ocasió, de manera que Israel va fer un atac preventiu i va bombardejar la planta nuclear en un munt de runes. L'ONU i els Estats Units van plorar com nens mimats de dos anys perquè Israel va prendre aquesta situació en les seves pròpies mans, en contra dels desitjos del Nou Ordre Mundial. L'Iraq sabia que seria impossible reconstruir el seu arsenal nuclear a poca distància dels caces/bombarders d'Israel. Poc després, els mitjans nord-americans van informar que diversos científics nuclears iraquians van "desertar" al Pakistan. Milions incalculables de dòlars iraquians també van "desertar" al Pakistan. Els Pakis van provar amb èxit la seva primera ogiva nuclear uns anys més tard, i ara els Pakis i els indis estan fent sonar els seus sabres nuclears mentre les seves tropes es preparen per a la guerra.

Portada de la revista Scientific American

L'article principal: "L'Índia, el Pakistan i la bomba". A la pàgina vuitanta-u vaig trobar una comparació detallada dels míssils nuclears de l'Índia amb els del Pakistan. Es va representar un home al peu d'un míssil Paki com a comparació d'escala. El míssil semblava tenir uns 35 peus d'alçada i uns cinc peus i mig de diàmetre. El scud iraquià només fa 37 ½ peus de llarg. Els dos míssils tenen visualment les mateixes dimensions que Zacaries va veure per revelació fa gairebé 2,500 anys. Qui pot començar a apreciar el Déu al qual servim? M'agradaria estar al seu equip quan el sofre toqui el ventilador!
Zacaries 5

Jo, Zacaries, vaig mirar cap amunt i vaig veure un rotlle volador al cel. 2 I l'àngel que em mostrava aquestes coses va dir: "Què veus?" Vaig respondre: «Veig un rotllo volador; 34.3 peus de llarg i 5.5 peus de diàmetre". 3 Llavors va dir: «Aquesta és la maledicció que afectarà tota la terra d'Israel. Tot el que roba i tot el que jura falsament pel meu nom serà destruït per això. 4 I el faré sortir, diu YHWH T’zavaot. Aquest rotlle volador que veus, consumirà completament les fustes i les pedres de la casa del lladre, i el que jura falsament pel meu nom".

5 Llavors l'àngel va dir: "Mira amunt i mira què és aquest rotlle que vol". 6 I vaig respondre: "Què és?" I va dir: "Aquest és un contenidor que vola". Va dir: "A més, aquesta és la seva aparició a tota la terra". 7 Llavors vaig veure una massa de plom i una ofrena de foc, aixecant-la i fixada al recipient. 8 I va dir: "El foc que veus posat al recipient és una ofrena de foc dolenta". Després va assegurar l'ofrena de foc al recipient i va posar la massa de plom a l'obertura.

9 Llavors vaig aixecar la vista i vaig veure que del recipient sortien dos focs, i els focs van fer que el vent aixequés el recipient amb les seves ales de "cigonya", des de la terra cap al cel. 10 Llavors vaig preguntar a l'àngel: "On porten el recipient?" 11 I va dir: "Per establir-hi una base i establir-la a la terra de Xinar (que és l'Iraq actual)."

(Zacaries 6) Llavors em vaig girar i vaig veure quatre carros de guerra sortint d'entre dues muntanyes fetes per l'home. 2 Amb el primer carro de guerra hi havia cavalls vermells; amb el segon carro cavalls negres; 3 amb el tercer carro cavalls blancs; i amb el quart carro sal i pebre i cavalls de color fort. 4 Llavors vaig preguntar: "Què són aquests, senyor meu?" 5 I l'àngel respongué: «Aquests són els quatre esperits del cel, que surten de posar-se davant del senyor de tota la terra. 7 Volien ser alliberats per vagar per la terra, i l'àngel els va dir: "Vés i camina per la terra". Així ho van fer. 6 Els cavalls negres van anar al país del nord; i el blanc va anar darrere d'ells; i la sal i el pebre i els cavalls de colors forts van anar cap al país del sud". 8 Llavors em va cridar dient: "Mira, aquests que van cap al país del nord han calmat el meu esperit al país del nord".
De Michael John Rood www.6001.com Zecharia's Thermonuclear War

Quan Michael diu que Shinar és l'Iraq actual, vaig acceptar ràpidament. Però després d'investigar més, he de canviar aquesta posició.
Per obtenir un bon mapa de les ciutats que estic a punt d'explicar-vos, aneu a www.lib.utexas.edu/maps/middle_east_and_asia/turkey_se_2002.ipg
Era massa gran per descarregar-lo, però té la prova que t'estic mostrant.
Molts si no tots han coincidit que Shinar es trobava al sud de Mesopatàmia.

Ara citaré de "The Exodus Case" del Dr. Lennart Moller publicat per Scandinavia Publishing House 2002. Podeu demanar-ne una còpia a http://anchorstone.com/newbook.html $35 EUA

A partir de la pàgina 24
Abram i la seva família van sortir d'Ur dels Caldeus cap a la terra de Canaan. Però on era aquesta "Ur dels Caldeus"? Una localització tradicional d'Ur dels Caldeus es troba a l'est de l'Isreal modern, i en algun lloc entre els rius Eufrates i Tigris al que actualment és l'Iraq. Els descobriments arqueològics han assenyalat un lloc al sud de l'Iraq que es diu Ur. Tanmateix, és poc probable que Ur al sud de l'Iraq correspongui a Ur dels Caldeus.
Segons la cronologia bíblica (vegeu el capítol 45) Abraham va néixer a Ur dels Caldeus cap a l'any 1996 aC, i va abandonar la zona d'Ur i Haran en marxar a Canaan cap a l'any 1921 aC.

El text de la Bíblia diu que anaven camí de Canaan. Coneixem la destinació del viatge ja que Canaan correspon a Judea, o l'àrea de l'actual Isreal. Anaven de camí a Canaan, però es van quedar a Haran. Se sap on estava situat Haran i encara existeix avui dia, és a dir, per una filial del riu Eufrates, anomenat riu Balikh.

El lloc d'Haran està marcat als mapes moderns com Harran al sud-est de Turquia. Haran ha estat una ciutat important durant diversos milers d'anys. En un moment donat, la ciutat estava protegida per un fort que tenia 150 habitacions, i una muralla al voltant de la ciutat de 5 m d'alçada, 4 km de llarg amb 187 torres de vigilància i 6 grans portes. Haran va ser envaïda i destruïda pels mongols l'any 1260 dC, però encara existeix un petit poble al costat de les restes de la ciutat i la fortalesa d'Haran.

Si Terah i la seva família anaven camí de Canaan i passaven per Haran, és probable que Ur dels Caldeus estigués aproximadament al nord, al nord-oest o al nord-est d'Haran. En cas contrari, hauria estat una rotonda per passar Haran de camí a Canaan. En aquells temps era necessari i més pràctic seguir el riu quan anava de viatge. El terreny al costat dels rius era planer, el risc de desviar-se era petit, hi havia accés gratuït a l'aigua per als humans, els animals i el bestiar, en aquestes regions sovint molt seques.
Si un segueix el riu Balikh cap al nord a uns 30 km d'Haran i després uns 8 km a l'oest, hi ha una ciutat que avui es diu Urfa. (Sanliurfa) Podria ser Ur dels Caldeus?

A "The New Encyclopedia Britannica"(2) s'observa el següent sobre la ciutat d'Urfa: "La ciutat es troba a la fèrtil plana d'Haran, envoltada per turons de pedra calcària a tres vessants.... Les tradicions de la primera fundació associen el lloc amb el llegendari el rei Nimrod, i la llegenda musulmana associa el lloc amb Abraham; Es diu que una cova sota la ciutadella d'Urfa és el lloc de naixement d'Abraham. El nom modern de la ciutat deriva del seu primer nom arameu Urhai.

La regió d'Ur dels Caldeus va ser probablement el lloc de naixement no només d'Abram, sinó també dels seus avantpassats. Val a dir que a la zona hi ha diversos pobles, comunitats i ruïnes anomenats "Serug" (besavi d'Abram), "Nahor" (l'avi d'Abram), "Terah" (pare d'Abram) i "Haran". ” (germà d'Abram). A més, el nom "Nimrod" es troba a la zona. Aquests noms han canviat al llarg dels anys. El més probable és que Serug sigui el mateix lloc que l'anomenat "Serugi" als documents assiris al voltant del 700 aC i avui anomenat "Suruc". Al voltant del 900 aC Terah es coneix com "Til-Turahi", que significa les ruïnes de Terah.

El lloc anomenat Haran (nom del germà d'Abram) encara existeix avui, situat al sud-est de Turquia, a uns 44 km d'Urfa per les carreteres actuals. Alguns d'aquests llocs es troben al mapa que mostra l'entorn proper a la frontera entre el gall dindi modern i Síria.
La cova sota la ciutadella d'Urfa, que segons la tradició popular va ser el lloc de naixement d'Abram, encara avui es considera un lloc sagrat.
La ciutat es diu Sanliurfa (des de 1983), però abans es deia Urfa. Urfa està relacionada amb l'estat hurrani, i la ciutat és almenys del segon mil·lenni aC. Els musulmans han erigit una mesquita sobre la cova, els croats una fortalesa i hi ha dues columnes d'un antic temple de Baal, anomenat tron ​​de Nimrod, al cim de la muntanya. El rei Abgar Ukkama (9-46 dC) va ser el fundador de les tradicions cristianes d'aquesta ciutat.
Abans al text de la Bíblia s'esmenta quan la família es va establir a la zona. i s'hi van habitar”. (Gènesi 11:2)

Tot el lloc esmentat anteriorment hauria d'estar situat en una plana en una zona anomenada Shinar. És possible identificar aquesta zona avui, uns 4000 anys després?
Al sud-est de Turquia, al nord de la frontera amb Síria (nord de Mesopatàmia) hi ha una plana. Els llocs esmentats anteriorment es troben situats en aquesta zona, i al mig de la plana es troba el lloc anomenat Cinar (correspon a Shinar). És interessant assenyalar que Cinar encara és el nom d'un poble avui en dia. També hi ha altres referències que indiquen que Shinar es troba a la part nord de Mesopotàmia. Una referència localitza una àrea anomenada "Sinjar" a la mateixa zona que Shinar, cosa que suggereix que aquest "Sinjar" és una àrea fèrtil. (de JN Postgate (1992) Mesopatàmia primerenca, Routledge, Londres Anglaterra) La plana d'avui és enorme i fèrtil amb un sòl vermell.

Una altra referència a Ur es fa a les tauletes d'Ebla. A la biblioteca de 1970 es va trobar una biblioteca que contenia 17,000 tauletes cuneïformes d'uns 2500 aC a Tell Mardikh (al sud-oest d'Alep a Síria) al nord-oest de Síria. En aquesta biblioteca es fa esment d'una ciutat anomenada "Ur al districte d'Haran" (Revista d'Arqueologia Bíblica, juny de 1977)

El Sr. Moller continua explicant que la religió dels caldeos pertanyents als hurrites i als urartuans tenia 79 déus diferents, i aquesta col·lecció de déus es deia “Khaldis”. I com que possiblement hi havia més d'un Ur, que per distingir els diferents Ur entre si es deia el Khaldis Ur o com ara diem Ur dels Caldeus. El senyor Moller continua demostrant aquest punt més enllà dels meus dubtes i us proposo que llegiu el llibre per vosaltres mateixos.
"SENS PREGUNTA" L'IRAK HA TRANSFERIT ARMES A SÍRIA

21 de gener de 2003 L'agència France-Presse informa: "El ministre d'Afers Exteriors israelià, Benjamin Netanyahu, va dir diumenge que no hi havia cap dubte que l'Iraq havia transferit armes prohibides a la veïna Síria.

"No hi ha cap dubte que l'Iraq hagi transferit materials a Síria", va dir Netanyahu en una entrevista a "Late Edition" de CNN quan se li va preguntar quina informació tenia Israel sobre les suposades transferències.

Preguntat per quines armes havia enviat l'Iraq, Netanyahu va dir: "Òbviament, material que és prou important perquè l'Iraq es traslladi a Síria, ja sigui perquè vol que es trobi o perquè vol tenir (les) en reserva".
Va dir que aquesta era "una de diverses possibilitats: però cap és bona".
"És evident que hi ha una cooperació molt estreta entre Saddam Hussein i el règim de Damasc", va afegir.
Netanyahu va repetir les acusacions del primer ministre Ariel Sharon al desembre que Israel tenia informació que l'Iraq havia transferit recentment armes químiques o biològiques a Síria per amagar-les.
Síria va desestimar les acusacions com a "risibles".

Els experts en armes de l'ONU han estat a la recerca d'armes de destrucció massiva prohibides a l'Iraq des de finals de novembre i han de presentar un informe clau sobre l'estat de la cooperació de l'Iraq al Consell de Seguretat de l'ONU el 27 de gener.

Netanyahu també va dir que era qüestió de temps abans que el president iraquià Saddam Hussein desenvolupi armes nuclears.
"Sabem que és només una qüestió de temps abans que adquireixi armes nuclears, sabem que podria utilitzar aquestes armes o les utilitzarà com a paraigua per a operacions tipus Al-Qaeda", va dir, referint-se al grup terrorista islamista encapçalat per Osama. bin Laden..."

Ara sabem al novembre de 2006 que no es va trobar cap arsenal nuclear a l'Iraq. Ara també sabem que l'Iran i Síria estan treballant juntament amb Hezbollah. També sabem que Hezbollah va utilitzar coets per atacar Israel a la guerra del Líban de 2006 subministrada per Síria i l'Iran. També Síria té míssils nuclears amagats a prop de la frontera iraquiana i turca. Sembla que Jahvè a través d'Amos ens està dient que sí. Però avui ningú creu en les Escriptures. Ho fan?
Una darrera nota. Tenim a la nostra societat una expressió que es diu quan un home té un tracte amb una dona. ‘Ves amb compte, estàs jugant amb foc amb ella’ Interessant, oi?

A la revista Trumpet de juliol de 2007 va ser aquest editorial. L'he afegit aquí per a la vostra consideració. Coses de por!

De l'editor: ADM iraquià: un encobriment mortal?
Per Gerald Flurry, juliol de 2007

La saviesa convencional diu que no hi havia armes de destrucció massiva a l'Iraq. La comunitat d'intel·ligència de diversos països ha estat severament criticada per equivocar-se, i l'administració Bush, especialment, ha estat acusada d'enganyar el poble nord-americà a propòsit per justificar la guerra de l'Iraq. Pocs problemes han causat més divisió en aquest país.
Però s'està perdent el veritable debat?

Enmig de tota la polèmica sobre aquest tema, es plantegen i responen les preguntes reals?
L'evidència mostra que pot haver-hi un encobriment mortal sobre aquest tema.

Tot el debat públic es basa en el supòsit que mai es va trobar cap evidència d'armes nuclears, biològiques o químiques iraquianes, eliminant la justificació de la invasió de l'Iraq.

“Dave Gaubatz, tanmateix, diu que no podries estar més equivocat’, va informar la revista Britain’s Spectator el 21 d’abril. “La wmd de Saddam va existir. Ho hauria de saber, perquè va trobar els llocs on està segur que estaven emmagatzemats. I el motiu pel qual no ho sabeu és que l'administració nord-americana no va actuar amb la seva informació, "va perdre" els seus informes classificats i ara fa tot el possible per evitar que es reveli el terrible fet que, a través de la seva la pròpia incompetència, va permetre que la mdm de Saddam acabés en mans dels estats terroristes contra els quals està tan controvertidament en guerra.

Abans de rebutjar aquesta afirmació agosarada, tingueu en compte d'on prové. Dave Gaubatz és un especialista en antiterrorisme i lingüista àrab. Va servir com a agent a l'Oficina d'Investigacions Especials de la Força Aèria dels Estats Units durant 12 anys i va treballar en tasques a diversos països de l'Orient Mitjà. El 2003, va ser seleccionat especialment per a un càrrec a l'Iraq. La seva missió era localitzar els llocs sospitosos de WMD, a més d'identificar les amenaces a les forces de la zona i perseguir els lleials a Saddam. “Sr. Gaubatz no és una figura marginal,†va escriure el Spectator. “Està bastant bé tan a prop de la boca del cavall com pots aconseguir—.

L'any 2003, Gaubatz va trobar quatre llocs al sud de l'Iraq del qual està convençut que hi havia arsenals d'armes biològiques i químiques, per no parlar de material per a un programa nuclear i míssils prohibits per les Nacions Unides. El que Gaubatz va trobar va ser recolzat per testimonis obtinguts de manera independent i d'acord de diverses fonts iraquianes. Els quatre llocs eren enormes, i s'havia tingut molta cura d'amagar-los: tres eren búnquers construïts sota el llit del riu Eufrates, amb murs de formigó armat de 5 peus de gruix.

“No hi havia cap dubte, amb tant d'esforç per amagar aquestes construccions, que allà hi havia enterrat alguna cosa molt important†, va dir Gaubatz.

Els informants iraquians "van explicar amb detall per què els WMD es trobaven en aquestes zones i van demanar als EUA que els eliminessin", va dir. “Gran part d’aquest material s’havia enterrat als búnquers de formigó i al sistema de canonades de clavegueram. També hi havia empremtes de míssils a la zona i signes d'activitat química: màscares de gas, kits de descontaminació, agulles d'atropina. Els iraquians i el meu equip no dubtaven gens de que hi havia wmds allà amagats”. A més, els registres mèdics de Gaubatz i el seu equip mostraven que havien estat exposats a alts nivells de radiació en aquests llocs.
Quan Gaubatz va informar les seves troballes al Grup d'Estudi de l'Iraq, se li va dir que no tenia la mà d'obra i l'equip per entrar i examinar els llocs subterranis.

És possible que els EUA no tinguessin la mà d'obra i l'equip”, però sí l'Iraq i Síria. Gaubatz més tard es va assabentar de la intel·ligència iraquiana, de la CIA i britànica que el WMD havia estat excavat per iraquians i sirians, amb l'ajuda de Rússia, i traslladat a Síria. "El pitjor dels casos ara s'ha produït", va escriure l'espectador. "El material nuclear, biològic i químic de Saddam està en mans d'un estat terrorista canalla" i amb estrets vincles amb l'Iran".

Gaubatz i diverses persones més, inclosos dos congressistes, han intentat que s'investiguin les reclamacions, però el Departament de Defensa i la CIA es neguen a proporcionar informació. A més, els 60 informes d'intel·ligència classificats que Gaubatz va enviar el 2003 van desaparèixer.
The Spectator va explicar per què el tema és una patata tan políticament calenta: “Els republicans no tocaran això perquè revelaria la incompetència de l'administració Bush en no neutralitzar el perill de l'armes armada iraquiana. Els demòcrates no ho tocaran perquè demostraria que el president Bush tenia raó en envair l'Iraq en primer lloc. És un eix de vergonya”.
Hi ha moltes coses de què avergonyir-se!

L'expert en intel·ligència i terrorisme John Loftus va més enllà. "La investigació nuclear, els científics i l'equip de Saddam, diu, s'han traslladat a Síria, on la intel·ligència dels satèl·lits dels EUA confirma que les centrífugues d'urani funcionen ara" en un país que se suposa que no té cap programa nuclear. Ara hi ha un eix nuclear, diu, entre l'Iran, Síria i Corea del Nord (ibid.; èmfasi meu).

Loftus diu: "Amb un petit consell tècnic de Pequín, Síria ara està enriquint l'urani, l'Iran fa míssils, Corea del Nord està provant les ogives i la Casa Blanca amaga el cap a la sorra".

Per descomptat, l'establishment mediàtic també amaga el cap a la sorra. L'any 2004, quan es van trobar armes armades d'origen sirian en mans de terroristes a Jordània, alguns experts en terroristes creien que hi havia proves que aquesta arma de guerra es va originar a l'Iraq.
Vaig escriure sobre això a la Trompeta de juny de 2004: [O]n es concentren la majoria dels mitjans de comunicació? Sembla que s'estan centrant a trobar emmagatzematges de WMD només a l'Iraq. Aquesta és una visió perillosament superficial. I segur que molts dels mitjans ho saben.

"Hi ha alguns dels mitjans de comunicació retenint aquesta història jordana perquè el seu candidat polític pugui guanyar les eleccions nord-americanes? Estan sacrificant el benestar del país a l'altar de la política? ”

"I si els terroristes haguessin estat atrapats a la ciutat de Nova York, Washington o Los Angeles amb 20 tones de productes químics? Aquestes 20 tones de productes químics podrien fer un llarg camí per destrossar les economies d'Amèrica, Gran Bretanya o Israel si s'utilitzessin contra les nostres nacions. Aquesta és una història que va molt més enllà de la política o fins i tot d'una o dues nacions. És una crisi mundial de la major magnitud!”.

"Els mitjans de comunicació han estat cridant que no hi havia armes armades des que Saddam Hussein va ser enderrocat. Ara en trobem 20 tones i van vergonyosa, vergonyosamente tranquil·les! Com podem descriure un fracàs tan repugnant per buscar la veritat (per això suposadament existeixen)? La majoria dels mitjans de comunicació han perdut totalment de vista els problemes més importants, els problemes de vida o mort de les nacions?
Tres anys després, cal fer les mateixes preguntes!

En general, els mitjans no han volgut conèixer la història de Gaubatz. Les seves afirmacions majoritàriament no s'han informat. L'any passat, el New York Times el va qualificar de fanàtic de WMD.

Tal com va comentar l'Espectador: “Per descomptat, no sabem si això és cert. Però tenint en compte el testimoni de Dave Gaubatz, algú no hauria d'intentar esbrinar? O seguirem entonant "no hi havia armes a l'Iraq" quan exploti la bomba islàmica?

Per a la Casa Blanca, admetre que hi podria haver Wmd en mans de Síria o l'Iran significaria haver de prendre mesures per evitar que s'utilitzin. Potser seguir la línia del partit que no hi havia mdm en primer lloc és una alternativa més fàcil que la vergonya d'admetre que aquells mdm ara podrien estar en mans d'un enemic més imprevisible i perillós que Saddam Hussein Iran.
Els Estats Units han demostrat una i altra vegada que no tenen voluntat de fer front a la font del terrorisme.